Tema 7: Alternatives en educació com a resposta al canvi social

En una societat tecnològica, d’informació digital de masses i consum, i diversitat cultural i de sentit.

Actualment, formem part d’una societat dinàmica, derivada de canvis constants i evolucions en diferents àmbits. Aquests canvis han sigut sobretot tecnològics, i aquest fet, també ha implicat crear modificacions dins de l’àmbit educatiu a través de l’ incorporació d’elements digitals. També ens trobem dins d’una societat de masses i de consum, ja que formem part d’una etapa industrial capitalista que es caracteritza pel consum massiu de béns i serveis. A més vivim en una societat amb diversitat cultural i de sentit.

Aldea global i mitjans de comunicació de masses.

En front aquest progrés social, el filòsof Marshall McLuhan) va innovar l’aldea global per descriure la interconnectivitat humana, la transformació de la societat i del seu estil de vida a causa dels avanços tecnològics, convertint la societat en una aldea en la que tots els éssers es coneixien, protagonitzada pels mitjans de comunicació.

Marshall MacLuhan (1911-1980):

Va ser un educador, filòsof i estudiós canadenc. Conegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació i gran visionari de la societat de la informació present i futura.

 

“El mitjà és el missatge”

Amb la famosa frase 'El mitjà és el missatge' pretén qüestionar el que solem entendre per mitjà i per missatge. Així com el mitjà és entès com una extensió del cos humà, el missatge no podria ser llavors simplement reduït a 'contingut' o 'informació', perquè d'aquesta manera exclouríem algunes de les característiques més importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.

Escriu tres llibres en els que parla del seu pensament sobre l’educació:

1.   Aula sin muros, 1964: No s’aprèn tot a l’escola, sinó a tot arreu.

2.   La Galaxia Gutemberg, 1969: Ja no es basa en escriure, en imprimir... ara ha canviat la idea i hem passat a la era digital. Ara la gent no aprèn només amb saber llegir o escriure sinó que han de saber representar imatges, distingir la ficció de la realitat, etc.

3.   L’aldea global, 1979: En aquest llibre, l’autor es refereix a l’aldea global com un canvi produït principalment per la ràdio, el cinema i la televisió, mitjans de comunicació audiovisual que difonen imatges i sons de qualsevol lloc i moment i ocupava un espai cada vegada més important en la vida quotidiana. Diu que la informació no té fronteres i que en el moment que passa algun esdeveniment aquest es conegut per tot el món.

Educació i mitjans de comunicació de masses

Podem veure com s’estableix un paral·lelisme entre les funcions vitals i les funcions socials. 

L'hominització és la presa de consciència de nosaltres mateixos. A la saviesa no s’arriba tan fàcilment, és a dir, que no tothom arriba i ni tampoc es pot perseguir. L'hominització és el potenciador global que ens porta a la saviesa, el desenvolupament de la nostra societat depèn de tres funcions:

• La comunicació

• L'educació

• La cultura

Però és important que no ressalti una més que l’altre. El conjunt de les tres crea la saviesa. Cada una d'aquestes funcions socials crea un pòsit, a partir de la qual es crea un disciplina d’estudi.

• Amb la funció social de la cultura queda el pòsit del coneixement que es desenvolupa en la disciplina d’estudi de les transmissions.

• Amb l'educació el pòsit és la formació i la disciplina d’estudi la pedagogia i les finalitats i els mitjans.

• Amb la comunicació el pòsit és la informació i la disciplina d’estudi, és la semiòtica i els codis i significats.

Construccionisme

● Construccionisme amb ordinador: Seymour Paper.

Seymour Papert (1928) és un pioner de la intel·ligència artificial, inventor del llenguatge de programació Logo el 1968. Aplica les teories de Piaget (constructivisme) per a desenvolupar un llenguatge de programació d'ordinadors anomenat LOGO. El qual funciona como un instrument de treball intel·lectual que permet als alumnes, sobre tot als més petits, construir els seus coneixements, resolent problemes amb els micromons de la tortuga. LOGO és una tecnologia que promou el pensament lògic i matemàtic. Avui es considera el LOGO la primera tecnologia interactiva d'aprenentatge i de construcció del coneixement. Col·labora amb l'empresa LEGO.

Pedagogia narrativa. D’Homer a Toistoi: Kieran Egan

Fou un educador i filòsof dels EEUU que va introduir la narrativa en l’ensenyament de les ciències per augmentar l'interès dels infants pel coneixement, per aprendre i ajudar al seu desenvolupament personal.

Kieran Egan critica els principis en què es basa la didàctica de l'escola primària, perquè diu que els nens només aprenen si es procedeix del concret a l'abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica.

Aquests plantejament obliden les eines fonamentals amb què compten els nens per atribuir significats a la seva experiència i a la nova informació que reben: la imaginació i la fantasia.

Actualment la majoria dels autors, basant-se en les observacions empíriques, afirmen que els nens aprenen a partir del que ja saben. Per tant, quan els nens arriben a l’escola, són capaços de produir imatges mentals i tenen visualitzats uns coneixements abstractes potentíssims.

Kieran Egan destaca cinc tipus de comprensió al llarg de la vida que proveeixen les bases de l'Educació Imaginativa i que permeten a la persona comprendre el món de diferents formes:

1.Comprensió somàtica: es compren la vida pel cos. Tot l’aprenentatge es fa a través del cos.

2. Comprensió mítica: el que diu els mestres o els pares esta ben fet. Responsabilitat per part dels mitjans de comunicació alhora de transmetre dibuixos animats.

3.Comprensió romàntica: es dona entre els 12 i 16 anys que és quan sorgeix la passió per algun actor, esportista,entre d'altres. Si una persona vol ser com el seu ídol això provoca que ajudi a créixer.

4.Comprensió filosòfica: es dona entre els 18 i 35 anys, que és on comencen a interessar-se per les coses, comencen a pensar i a definir-se.

5.Comprensió irònica: es dona entre els 35 i 50 anys. Quan una persona veu que no ha aconseguit tot el que havia somiat es tornen irònic per no ensorrar-se.

Per llegir s’ha d’imaginar, s’ha d’ensenyar a llegir a partir de la imaginació. S’ha de començar llegint llibres fragmentats per tal que després llegeixin més. Has de saber en quin món vius i en quin món viuen els teus alumnes.

Kieran Egan va crear una nova idea a l'educació, a través de tres idees belles:

• La socialització de Homer.

• La veritat de Platón.

• El naturalisme de Rousseau.

I també a partir d’una idea bastant nova:

• La recapitulació de Vygotsky.

A partir d’aquestes idees ell va crear la recapitulació, amb la que va explicar la comprensió al llarg de la vida de l'adquisició dels coneixements d’un infant. Deia que primer adquireix la mítica, seguit de la romàntica, la filosòfica i finalment la irònica i la somàtica.

La ciutat educadora. Edgar Faure i UNESCO

Una de les primeres declaracions de principis de la UNESCO sobre la qualitat de l'educació va figurar en l'informe Aprendre a ser — L'educació del futur, elaborat per la Comissió Internacional per al Desenvolupament de l'Educació presidida per l'exministre francès Edgar Faure. La Comissió va determinar que l'objectiu fonamental del canvi social era l'eradicació de les desigualtats i l'establiment d'una democràcia equitativa.

En conseqüència, va afirmar que s'havia de “recrear l'objecte i el contingut de l'educació tenint en compte alhora les noves característiques de la societat i les noves característiques de la democràcia” (Faure i altres, 1972, pàg. XXVI). La Comissió va observar així mateix que les nocions d'aprenentatge “al llarg de la vida” i “pertinència” eren particularment importants. En aquest informe es va fer també especial èmfasi en la ciència i la tecnologia i es va declarar que la millora de la qualitat de l'educació exigiria l'establiment de sistemes en els quals poguessin aprendre's els principis del desenvolupament científic i la modernització, respectant els contextos socioculturals dels educands.

Uns dos decennis més tard es va publicar L'educació tanca un tresor, un informe presentat a la UNESCO per la Comissió Internacional sobre l'Educació per al Segle XXI, presidida per Jacques Delors, altre home d'Estat francès.

Aquesta comissió va considerar que l'educació al llarg de tota la vida descansava en quatre principis bàsics:

·         Aprendre a conèixer que els alumnes construeixen els seus propis coneixements diàriament, combinant elements endògens i “externs”.

·          Aprendre a fer-se centrar en l'aplicació pràctica del que s'aprèn.

·          Aprendre a viure junts les aptituds imprescindibles per a viure una vida lliure de discriminacions, en la qual totes les persones tenen iguals oportunitats per a assolir el seu desenvolupament individual, així com el de les seves famílies i comunitats.

·          Aprendre a posar l'accent en les competències necessàries perquè les persones desenvolupin plenament el seu potencial.

Aquest concepte de l'educació va proporcionar una visió integrada i global de l'aprenentatge i, per tant, del que constituïx la qualitat de l'educació (Delors i altres, 1996).

Edgar Faure (1908-1988)

Edgar Faure fou un polític francès, historiador i escriptor. D'ideologia esquerrana, al llarg de la seva carrera, ocupà el càrrec de president de l'Assemblea Nacional, ministre, President del Consell i alcalde de diverses localitats menors.

Va ser un testimoni excepcional de la recent història de França, Dues vegades va presidir el Consell de Ministres sota la IV República, en 1952 i 1956, va recórrer innombrables departaments ministerials (des de la política exterior fins a les finances) i va presidir l'Assemblea Nacional en la dècada dels seixanta.

Després, del seu destacat paper en les forces de la resistència, Faure va actuar com fiscal adjunt francès en el judici de Noremberg contra els criminals nazis. No obstant això, per als francesos el polític mort és abans de res l'home que es va atrevir a fer front a la reforma educativa francesa al juliol de 1968. Encara que a la dreta no li van agradar els seus principis de reforma i el llavors nou president, Georges Pompidou, ho va substituir en el càrrec un any després, el seu successor, Olivier Guichard, no va tenir més remei que portar a terme les línies directrius del seu antecessor. Faure havia explicat durant els tumultuosos moments del mes de maig d'aquell any que la labor del polític no era dividir el moviment de protesta, sinó col·locar-se al seu front per a evitar la violència. Però sobretot Edgar Faure era un "militant de la conciliació". Enemic declarat del bipartidisme, va predicar, encara que sense molt èxit, una França unida entorn de "una majoria d'idees".

Societat de la informació i tecnologia digital a l'aula.

 A dies d’avui, es presta més atenció a tecnologia que a la pedagogia. No obstant, les aquestes tecnologies són cada vegada més noves i els mètodes d’ensenyament són vells i tradicionals.

Això implica que el docent que no té un coneixement gaire extens en l’ús de les noves tecnologies no utilitzi les TIC per ensenyar.

En equipament tecnològic les escoles són les darreres.

L'aprenentatge de les TIC és instruccional. Massa cursos perduts; falten equips multiprofessionals a les escoles.

Hi ha massa interessos econòmics pel mig.

El projecte eduCAT 1x1:

És un projecte per a la implantació de miniordinadors portàtils a les aules i la incorporació de llibres digitals en aquests ordinadors. Té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius. El lema és: un alumne, un ordinador.

Aquest projecte, que es va iniciar el curs 2009-2010 en els instituts d'educació secundària, té en compte l'ús d'un ordinador portàtil per part de cada alumne i la transformació de les actuals aules en “aules digitals”, amb accés a Internet i a continguts i recursos educatius en format digital.

Comentari personal: Des del meu punt de vista, considero que el projecte eduCAT 1x1 és un pla que pot derivar molts problemes dins de les aules educatives. Ja que crec que si no se’n fa un bon ús dels ordinadors en cada alumne, poden arribar a veure-ho com una eina lúdica i no pas didàctica. Això pot implicar moltes distraccions i el impediment de la construcció del coneixement important. D’altre banda, l’ús massiu dels ordinadors pot provocar diferents síndromes negatius com l’aparició de la miopia entre d’altres.

Esquema entorn social-cultural ambiental:

Moviment de ciutats educadores:

L’organització dels congressos internacionals de l’AICE està reservada a les ciutats membres. Els congressos tenen lloc cada dos anys i són l’ocasió per a difondre, contrastar i intercanviar experiències i bones pràctiques, i per establir relacions de col·laboració entre ciutats. Són, a més, una oportunitat per aprofundir en la construcció del discurs de Ciutats Educadores.

Francesc Tonucci (1941) 

Pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Ha escrit diversos llibres sobre el paper dels nens en l'ecosistema urbà i articles en revistes italianes i estrangeres. Ha treballat com a mestre. Les seves investigacions es centren en el desenvolupament cognitiu dels nens, el seu pensament, el seu comportament i la relació entre la cognició dels nens i la metodologia educacional.

El mestre Tonucci va fer un projecte al 1991 anomenat Ciutats Educadores. Aquest projecte va sortir perquè a la ciutat de Fano un nen va protestar contra el seu alcalde quan un guàrdia li va treure la pilota amb la que estava jugant. El mestre Tonucci afirma que per a un nen el joc és imprescindible que els nens que han pogut jugar bé i durant un llarg període de temps son aquells que tindran millors oportunitats.

La família i l'escola han acabat amb la ciutat. La família no deixa que els nens surtin al carrer a jugar. Per aquest motiu, l'objectiu del programa és fer que els nens tornin a sortir a jugar al carrer per tal que investiguin, tinguin experiències d'aventures i descobriments.

Els pares no deixen sortir als nens al carres perquè és perillós, però Francesco Tonucci diu que el carrer és perillós perquè no hi ha nens.

Per això diu que cal construir una ciutat diversa i millor per a tots, així els nens viuran una experiència com a ciutadà autònoms i participatius. Els nens, pensen i veuen d’una altre manera als adults.