OBSERVACIÓ PRÒPIA I DIRECTA
Observació de l’escenari escolar on es produeix l’ensenyament-aprenentatge (aula, pati, gimnàs, lloc d’experimentació…)
L’espai de l’escola, és un element clau que cal tenir molt en compte a l’hora de la formació bàsica dels nens en edat d’aprendre. Aquest aspecte és important, ja que l’escenari escolar ha de ser capaç de donar benestar i així activar la iniciativa de tots els nens.
Per tant, el col·legi s’ha de semblar més a una gran casa, amb un ambient molt familiar i dinàmic, que a una escola. Perquè aquest fet s’assoleixi amb propietat, l’escola El Martinet disposa d’unes característiques molt versàtils , oferint moltes varietats d’aules. Cadascuna per fer front a diversos àmbits, com l’aprenentatge de les matemàtiques, llengües, coneixement del medi, etc. Per generar aprenentatge tenen molt en compte tan l’espai interior, com l’espai exterior.
L’escola es divideix en 3 comunitats, cadascuna està dividida en diferents espais:
- La comunitat dels petits (de 3 a 5 anys).
- La comunitat dels mitjans (de 6 a 8 anys).
- La comunitat dels grans (de 9 a 11 anys).
És important entendre l’escola com una comunitat de vida. Així com també, els professors cal que coneguin amb profunditat la cultura de la infància de tots els nens i la seva manera d’entendre i percebre el món.
Cada comunitat té els seus mestres i espais pertinents perquè els nens puguin actuar de manera autònoma. A les aules hi ha un mestre de referència per poder atendre als nens i a les famílies.
Quan vam arribar, la primera planta que vàrem observar fou la comunitat dels grans (9 – 11 anys). Els quals es trobaven realitzant el que ells anomenen “espai buit”: és a dir, la realització de projectes individuals que miren pels interessos més personals dels nens. Tot l’espai de l’escola (passadissos, aules, gimnàs, pati...) estava lliure i disponible per tots els nens. Depenent de les seves propostes i objectius, podien circular lliurement per tots els espais de la seva comunitat, i escollir el que considerin més oportú per fer front als seus objectius.
Un aspecte curiós, va ser que al mig del passadís, els nens podien tombar-se en una hamaca, que podem veure en la fotografia, per llegir, relaxar-se, descansar...
Posteriorment, vam anar observant les altres comunitats: la dels petits i la dels mitjans. Com també, el pati, la cuina, i les diferents aules. Em va sorprendre la quantitat de materials disponibles per l’aprenentatge dels nens i la decoració tan enriquida que hi havia en tots els espais. A més a més, deixaven molt a mà una alta gamma de dossiers i llibres dels nens perquè facilitar tenir eines d’informació i contribuir en el seu aprenentatge. Quasi totes les activitats realitzades pels nens, les exposen lliurement per les aules, perquè d’aquesta manera tothom pot accedir a veure i conèixer el que han realitzat i puguin observar, interessar-se i obtindre referències.
Dintre del pati, trobem una caseta de fusta, on els infants tenen una zona de grans mitjans per treballar en un ambient més rural. Tenen també un hort, per plantar la collita. L’entorn ha de ser el més natural possible.
Per una altra banda, també vam observar la cuina, un espai on cada setmana un grup reduït de nens, amb l’ajuda de les seves famílies o professors, cuinen i aprenen a fer-ho de forma cooperativa i després, a l’hora de l’esmorzar, mengen tots junts de forma comunitaria el menjar que han elaborat els companys. Aquests fets, entre molts, desperten el sentit de compartir entre els infants i de respectar-se molt més els uns als altres.
Un altre aspecte que em va captar molt la atenció, va ser el fet de que en els espais de les aules no hi hagi ordinadors, (ja que actualment les TIC se estan expandint per totes les escoles). Això és degut a que no volen que els nens s’acostumin a trobar la informació de forma fàcil en Internet, i així assegurar-se una recerca amb més esforç propi, per mitjà de llibres o altres eines.
En suma, tots els escenaris són utilitzats al màxim per aconseguir un espai de recerca, de discussió i de diàleg promogut per una actitud de reconeixement i de respecte.
Ambient de relació educativa i comunicació entre companys, entre mestre/a i alumnes.
En l’escola El Martinet, la relació entre els companys és molt bona, així com també entre els alumnes i professors. Això succeeix a causa de que l’escola estigui considerada com si tots els membres (infants, famílies, mestres, personal de servei, etc) pertanyessin a una gran familia. Aquesta obertura, proporciona una major confiança i més diàleg entre els alumnes i professors.
Els alumnes no veuen al professor com una dificultat i una barrera per aprendre, sinó que com estan constantment comunicant-se, es crea una altre relació i els ajuda a no tenir por de preguntar tots els dubtes que els hi sorgeixin, les preocupacions, etc.
Els professors miren molt per la seva forma d’actuar i la cultura de cada infant.
A més, els companys és s’avenen molt entre ells, ja que han de realitzar moltes activitats en grup i això els crea una comunicació entre que es vincula amb el territori i al mateix temps, enriqueix el propi projecte creant xarxes de relacions i participacions.
Els companys tenen molt respecte entre ells, i malgrat que puntualment tenen discussions, ràpidament saben parlar i arreglar el problema.
L’escola aconsegueix que els infants tinguin un espai de recerca, de discussió i de diàleg promogut per una actitud de reconeixement i de respecte entre ells. Això permet que l’escola sigui un ambient ric en relacions.
Iniciatives i realitzacions concretes que contribueixen a aprendre de manera activa, reflexiva i participativa com correspon a les necessitats educatives a la societat actual. Descripció+valoració.
El Martinet és una escola que proporciona als infants la màgia d’aprendre, les ganes de compartir, de descobrir més coses sobre la vida, d’activar tots els seus sentits.
En l’escola, l’aprenentatge dels infants es realitza a partir d’una manera activa que desenvolupa el pensament reflexiu i la participació. Han de trobar la manera de treballar d’una forma autònoma dintre de la comunitat.
Pel matí, els nens es dediquen a la realització de la caixa de projectes.
Són capses que contenen en el seu interior diferents projectes, i els nens de forma individual o en grups de 3 persones com a màxim, tindran que realitzar al llarg d’una setmana. Els objectius s’estableixen tenint en compte allò que creuen pertinent les mestres o segons els interessos del nen. Les caixes estan especialitzades en àmbits diferents i ajustades a l’edat. En cada aula, hi ha un espai on hi trobem les caixes. Si al nen no li interessa l’activitat proposada i no li desperta motivació, pot canviar, però un cop escollida la caixa, no pot rendir-se fins que finalitza el propòsit. D’aquesta manera s’asseguren de que el nen no tiri mai la tovallola i assumeixi les seves responsabilitats, fent front a qualsevol problema.
No treballen com una classe “corrent”, com a grup total, sinó que treballen lliurement pels espais corresponents, segons els propòsits de les caixes. Això ofereix una mirada més completa de cara als interessos de cada nen.
Per la tarda, en canvi, els nens disposen de l’ anteriorment esmentat “espai buit”. On els alumnes realitzen projectes més individuals que miren cap als seus interessos més personals. Tot l’espai està disponible per ells i s’ubiquen en ell en funció del contingut.
També poden realitzar “Tallers” molt dinàmics que embarquen diferents àmbits a treballar, tallers de fusta, de manualitats, de ràdio, etc.
Cada infant pertany a un grup de la mateixa edat que és acompanyat per un adult de referència, un mestre que centra la seva mirada en ells i amb les famílies. En cada grup es desenvolupen els projectes.
Hi ha altres moments però, que es troben nens de les tres edats que formen cada microcomunitat en estructures com els ambients, els laboratoris, els talles, etc.
El mètode d’avaluació que duen a terme els mestres ho fan a partir de l’observació. Defineixen l’avaluació com un procés de construcció. Els infants no estan sotmesos a cap tipus d’examen, on tinguin que demostrar escrivint tots els seus coneixements. Tanmateix, les notes obtingudes pels alumnes, en global són molt bones.
RECEPCIÓ D’EXPLICACIONS I ENTREVISTA AMB:
Montserrat Navarro (Directora del centre)
Posteriorment convé fer un contrast entre l’experiència escolar pròpia (quan érem infants d’aquesta edat), reafirmar valors de la mateixa i veure iniciatives diferents que són necessàries per a l’enseyament-aprenentage dels infants d’avui.
Pel que fa a la meva experiència escolar, jo vaig estudiar en un centre de titularitat pública amb una altra metodologia educativa que El Martinet.
Les metodologies educatives solen girar al voltant de teories d’aprenentatge, , (basades en la psicopedagogia) com son el conductivisme, cognitivisme, constructivisme, etc. és per això que pot haver diverses metodologies pròpies en cada centre, oferint un gran ventall de possibilitats.
Per tant, podem fer un gran contrast entre els centres. Així doncs, durant la meva etapa escolar, en primària, el mètode de classificació basat en l’ensenyament- aprenentatge era el següent:
Els alumnes de l’escola estaven dividits en aules per cursos. En grups d’entre 25-30 alumnes aproximadament per curs. Hi havia un professor per cada aula, que explicava per tot el grup sencer, a través d’una pissarra i un guix. Tots els alumnes treballàvem els mateixos temes i les mateixes matèries a la vegada.
Per la creació de l’aprenentatge, majoritàriament utilitzàvem els espais interiors (aules), mentre que el pati l’utilitzàvem per l’hora de l’esbarjo i per fer educació física.
En resum, la metodologia educativa del meu centre, era la que s’utilitza de forma majoritària en els centres d’avui dia.
La metodologia per qualificar-nos era a través d’exàmens, fitxes o petits treballs. El mètode d’avaluació que utilitzàvem l’avaluació sumativa (la utilitzada per avaluar coneixements adquirits) i així obtenir una qualificació concreta.
En canvi, tota aquesta metodologia canvia en el Martinet: ja que el mètode d’avaluar és totalment contrari: no fan cap tipus d’examen, sinó que el professor avalua a partir del que observa.
A més, els infants del Martinet no fan classe en grans grups de 25-30, sinó que van aprenent de forma lliure o en grups. Només solen fer en gran grup la classe d’anglès o expressió corporal.
Actualment, perquè s’esdevingui una innovació educativa capaç de millorar l’ensenyament-aprenentatge dels infants, considero que s’han de tenir en compte els recursos i mètodes que ofereix l’escola el Martinet. No obstant, no cal afegir una substitució de totes les metodologies habituals, sinó un enfocament per tal de millorar.
Aquestes propostes semblants a les del Marinet , son bases que quasi tots els docents coneixen, però que no es posen en pràctica perquè requereixen un nivell d’esforç molt elevat. Per exemple, les classes “magistrals” que feia a la meva escola, podrien oferir altres tipus de mètodes per qualificar, suprimint la realització d’exàmens que facin falta memoritzar. I més raonar i pensar. D’aquesta manera l’infant fa que desperti ganes d’aprendre a través de la motivació i el pensament.
