Teoria general de sistemes. Cibernètica. Instrucció programada. Taxonomies.
Contextualment, les Teories esmentades anteriorment, foren realitzades a Amèrica del Nord als anys 1950, a partir d’investigacions universitàries.
Així doncs, en aquest tema, tractarem la part més tecnològica de l’educació, basada en la creació sistemàtica de nous mètodes d’ensenyament. Que a continuació veurem.
1) Teoria General de Sistemes
El creador de “La Teoria General de Sistemes” fou Karl Ludwig von Bertalanffy, nascut a Viena a l’any 1901 i mort al 1972 als Estats Units. Va aprofundir en molts àmbits i es va especialitzar en diferents branques, ja que va ser filòsof, biòleg i historiador d’art.
La teoria General de Sistemes (TGS) és un mètode que ens permet unir i organitzar els coneixements amb la intenció d'una major eficàcia d'acció. Els mètodes analitzen l’educació en sistemes, mitjançant la cibernètica, les matemàtiques i la informàtica. La teoria consisteix en incorporar la tecnologia amb un objectiu pedagògic, interessant-se en aspectes com l'estructura, el procés i la interacció dels sistemes. La va realitzar a partir de la biologia del cos, com a sistema.
La Teoria General de Sistemes va ser concebuda en la dècada de 1940, amb la finalitat de constituir un model pràctic per a conceptualitzar els fenòmens que la reducció mecanicista de la ciència clàssica no podia explicar. En particular, la teoria general de sistemes sembla proporcionar un marc teòric unificador tant per a les ciències naturals com per a les socials, que necessitaven emprar conceptes tals com "organització", "totalitat", globalitat i "interacció dinàmica; el lineal és substituït pel circular.
La Teoria General de Sistemes va ser concebuda en la dècada de 1940, amb la finalitat de constituir un model pràctic per a conceptualitzar els fenòmens que la reducció mecanicista de la ciència clàssica no podia explicar. En particular, la teoria general de sistemes sembla proporcionar un marc teòric unificador tant per a les ciències naturals com per a les socials, que necessitaven emprar conceptes tals com "organització", "totalitat", globalitat i "interacció dinàmica; el lineal és substituït pel circular.
CONCEPTES:
Metodologia: Deducció (de general a concret), inducció (de concret a general), experimentació (les variables es poden moure), analogia (comparació). Tot és més que la suma de les parts.
Isomorfisme: Que tenen igual forma. (homeomòrfic en les cultures, R. Panikkar). En totes les cultures hi ha aspectes iguals. L’objectiu és trobar de cada cultura elements similars, és a dir, els equivalents entre les diverses cultures.
Analogia: Comparació o relació entre diverses raons o conceptes, apreciant característiques generals i particulars, generant raonaments i conductes basant-se en l’existència de les similituds entre uns i altres.
Relació amb l’educació:
La Teoria General de Sistemes (TGS) formulada oralment en els anys 30 i àmpliament difosa en els anys setanta (Ludwig von Bertalanffy, 1976), aporta una concepció aplicable al procés educatiu per a facilitar l'anàlisi control de les variables fonamentals que incideixen en el mateix i per a descriure la totalitat (gestalt) del procés de programació-ensenyament-aprenentatge, considerat com un sistema de presa de decisions i posada en pràctica de les mateixes.
L'enfocament sistémic es converteix en un "instrument de processament per a assolir de manera més efectiva i eficient els resultats educatius desitjats, alhora que en una manera de pensar que subratlla la determinació i solució de problemes"(KAUFMAN, 1975; citat en PRENDES, 1998). Els elements a considerar pel tecnòleg al dissenyar intervencions instruccionals eficaces seran: objectius i continguts, recursos materials, metodologia, professorat, alumnat i altres elements del context. La influència de la Teoria General de Sistemes pot constatar-se en algunes de les definicions de Tecnologia Educativa i en l'ús dintre de l'àmbit educatiu de conceptes com: sistema, estructura, model, algorisme.
L'enfocament sistémic es converteix en un "instrument de processament per a assolir de manera més efectiva i eficient els resultats educatius desitjats, alhora que en una manera de pensar que subratlla la determinació i solució de problemes"(KAUFMAN, 1975; citat en PRENDES, 1998). Els elements a considerar pel tecnòleg al dissenyar intervencions instruccionals eficaces seran: objectius i continguts, recursos materials, metodologia, professorat, alumnat i altres elements del context. La influència de la Teoria General de Sistemes pot constatar-se en algunes de les definicions de Tecnologia Educativa i en l'ús dintre de l'àmbit educatiu de conceptes com: sistema, estructura, model, algorisme.
2) La cibernètica
El creador de la cibernètica fou Norbert Wiener (1894-1964), dominava diferents àmbits com: les matemàtiques, la zoologia i la filosofia.
La cibernètica és l'estudi interdisciplinari de l'estructura dels sistemes reguladors. La cibernètica està estretament vinculada a la teoria de control i a la teoria de sistemes. Tant en els seus orígens com en la seva evolució, en la segona meitat del segle XX, la cibernètica és igualment aplicable als sistemes físics i socials. Els sistemes complexos afecten i després s'adapten al seu ambient extern; en termes tècnics, se centra en funcions de control i comunicació: ambdós fenòmens externs i interns del/al sistema. Aquesta capacitat és natural en els organismes vius i s'ha imitat en màquines i organitzacions. Especial atenció es presta a la retroalimentació i els seus conceptes derivats.
Cibernètica i educació:
La cibernètica té com objecte d'estudi a aquells sistemes que es caracteritzen pel processament, emmagatzematge i transmissió de la informació, aquests sistemes es coneixen també com sistemes cibernètics. Existeix una estreta relació entre el comportament d'aquests sistemes i els processos de presa de decisions, atès que en principi aquestes últimes constituïxen el resultat de processos que el paper protagonista el juga la informació. És evident que la presa de decisions aquesta indissolublement lligada als processos d'adreça, altra dels vessants importants del saber cibernètic.
La cibernètica es centra en la informació, la regulació, el control i la comunicació.
Entropia: à "mesura del desordre". pot ser considerada una mesura de la incertesa, i la informació té a veure amb qualsevol procés que permet fitar, reduir o eliminar la incertesa.
Negentropia: à és el procés invers de l'entropia, i està definit pel pas d'un estat de desordre aleatori a altre estat d'ordre organitzat i previsible.
L'any 1949 Claude Shannon crea la Teoria matemàtica de la informació, que tracta d'una manera quantitativa i tecnològica a la pedagogia. La subjectivitat és imprescindible, ja que la creativitat és important i alhora subjectiva. El sistema s'ha d'optimitzar, guiar-lo fins al màxim rendiment, a través d'un equilibri dinàmic, i d'altres factors com el feedbefore (anticipació) i el feedback (revisió).
L'any 1949 Claude Shannon crea la Teoria matemàtica de la informació, que tracta d'una manera quantitativa i tecnològica a la pedagogia. La subjectivitat és imprescindible, ja que la creativitat és important i alhora subjectiva. El sistema s'ha d'optimitzar, guiar-lo fins al màxim rendiment, a través d'un equilibri dinàmic, i d'altres factors com el feedbefore (anticipació) i el feedback (revisió).
Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia:
Ralph Tyler, al 1930 va fer la avaluació educativa com a mesura de resultats.
Al 1942 l’avaluació del currículum, entre objectius i resultats, que ensenyen i avaluen el que ensenyen.
Hi ha una obsessió per l’eficàcia i els resultats.
Comparable amb l’escola, on es controla l’eficiència, que és el procés que han de fer per arribar a l’eficàcia, es a dir, el procés d’aprenentatge. I l’eficàcia on es veien els resultats obtinguts a partir del que s’aprèn.
El model pedagògic de Tyler té 7 passos significatius:
1. Classificar els objectius.
2. Definir cada objectiu en termes de conducta.
3. Identificar situacions en que els objectius són assolits.
4. Dissenyar i seleccionar formes per provar mètodes d’avaluació. Requeriments tècnics basics de fiabilitat, validesa i objectivitat.
5. Identificar els objectius del programa educacional.
6. Desenvolupar i millorar les tècniques d’apreciació de l’assoliment.
7. Interpretar els resultats obtinguts en funció dels objectius.
Tyler va posar les bases d'un estil avaluatiu “orientat cap els objectius”. Ha indicat que les decisions sobre els programes havien d'estar basades en la congruència entre els objectius del programa i els seus resultats reals.
3) La instrucció programada, Skinner 1950:
INSTRUCCIÓ PROGRAMADA:
Skinner considerava que els aspectes instruccionals ( sobre tot l’oratòria, l’ortografia i llegir) es poden fer amb instrucció programada. La instrucció programada era una automatització d’aspectes de l’ensenyament molt interessant.
(visualització vídeo del powerpoint)
Skinner defensa que l’estudiant es lliure per avançar al seu propi pas. Si es fa així l’estudiant avançarà més en menys temps. No estan sotmesos a cap tipus de proba d’avaluació, cadascú aprèn el que pot i comprenent es com s’aprèn. Les petites probes de nivell que feien, estaven adaptades a cadascú i al dia següent en tenien les qualificacions.
S’estudiaven aspectes repetitius (instrucció): matemàtiques, ortografia... Les respostes sempre son positives.
3) Taxonomia dels objectius de l’educació
Benjamin S. Bloom:
Benjamin Bloom va ser un influent psicòleg educatiu americà que va fer contribucions significatives a la Taxonomia d'objectius de l'educació. Altres contribucions seves van estar relacionades amb el camp de l'Aprenentatge i el Desenvolupament Cognitiu.
Taxonomia d’objectius de l’educació:
La Taxonomia d'objectius de l'educació de Bloom es basa en la idea que les operacions mentals poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent. L'acompliment en cada nivell depèn del domini de l'alumne en el nivell o els nivells precedents.
La taxonomia va convertir-se en una eina clau per estructurar i comprendre el procés d'aprenentatge. Segons Benjamin Bloom, aquest procés encaixava en uns els dominis psicològics, el cognitiu.
Els sis nivells per classificar les operacions mentals es classifiquen en:
§ Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
§ Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
§ Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
§ Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
§ Crear : dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar
Bloom va orientar un gran nombre de les seves investigacions a l'estudi dels objectius educatius, per a proposar la idea que qualsevol tasca afavoreix en major o menor mesura un dels tres dominis psicològics principals: cognoscitiu, afectiu, o psicomotor. El domini cognoscitiu s'ocupa de la nostra capacitat de processar i d'utilitzar la informació d'una manera significativa. El domini afectiu es refereix a les actituds i a les sensacions que resulten el procés d'aprenentatge. El domini psicomotor implica habilitats motores o físiques.
Taxonomia d’objectius de l’afectivitat. És molt important l’avaluació afectiva. La voluntat sorgeix de fre les coses amb entusiasme.
La formació tecnologica dels mestres
Per una bona formació tecnològica dels mestres, han de tenir presents els següents punts:
- Pensament sistèmic.
- Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada.
- Programar les actuacions. seguir el procés tecnològic.
- Finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista.
- Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats.
- Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre.
Per concloure aquest punt, cal afegir que la formació tecnològica dels mestres és una cosa preocupant si no se sap fer amb precisió. Els professors han d’estar en un sistema social que embarqui diferents àmbits perquè estiguin preparats. Ja que seran els encarregats de transmetre els coneixements. Per això, és important tenir en compte també la formació a través de la tecnologia, ja que és un avenç molt important que s’utilitza en l’àmbit educatiu i cal fer un ús aprofitable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario