La Institución Libre de Enseñanza i la Renovació pedagògica a Catalunya.
A ESPANYA
Ens situem concretament a l’any 1812, les Corts de Cadis van signar la primera Constitució lliberal a Espanya (que en aquells moments es trobava ocupada per l’Imperi de Napoleó).
Informe Quintana. Un any més tard, al 1813 una sèrie d’hereus liberals van redactar l’informe Quintana (seguint les idees de Condorcet). El document redactava una sèrie de valors on es defenia l’educació com un instrument de reforma social i un medi adient per l’evolució de la societat. Els principis eren:
· Universalitat de l’educació, com a conseqüència de la igualtat.
· Uniformitat, o l’ús d’uns mateixos llibres de text d’iguals mètodes d’ensenyament.
· Gratuïtat i accés públic per a tothom, especialment durant la primera ensenyança.
· Llibertat d’ensenyament. Lliure elecció per escollir el centre docent.
Llei Moyano. L’any 1857 apareix la llei Moyano, elaborada pel Ministre de Foment Manuel Alonso Martínez, basant-se en les idees legislatives de Claudio Moyano. Aquesta llei estructurava el sistema escolar en 3 nivells d’ensenyament:
1) Ensenyament primària: Amb una educació primària on tothom hi pogués accedir. Que fos gratuïta i obligatòria fins als 12 anys.
2) Segon ensenyament: El batxillerat.
3) Ensenyament superior: Les universitats, per a les persones que s’ho poguessin permetre.
Els governs conservadors orientaven una educació abastable pels pobres, mentre que els progressistes comentaven que els poders públics eren els que havien d’estar obligats. Aquest conflicte va provocar debats sobre temes com: la gratuïtat, l’obligatorietat, escoles catòliques o laiques, etc.
Institución libre de enseñanza
Creada a l’any 1876. Pretenia realitzar reformes socials i culturals a Espanya a través de la formació científica i cultural. Un grup de catedràtics els quals van ser expulsats, van organitzar una institució que va canviar l’ensenyament. Francisco Giner de los Ríos, Cossío i Luzuriaga van ser alguns dels personatges importants que van contribuir a aquesta reforma.
El principal objectiu d’aquesta escola era la fomentació de la pràctica. Cada alumne tenia un quadern amb el que treballava, abolint els exàmens. Es donava gran importància a la memorització de paraules clau.
Els principis més importants d’aquesta institució eren:
- Una educació fonamentada en una base científica i racional
- Desenvolupament infantil totalment espontani i amb regles. I l’escola hauria de facilitar els mitjans per un bon desenvolupament.
- L’educació és autònoma. No es permeten càstigs ni premis.
- L’educació és integral, és a dir, formació de l’intel·lecte, educació moral, cultura de solidaritat, desenvolupament del caràcter, etc.
· Francisco Giner de los Ríos: Filòsof i pedagog espanyol que participà en la fundació de la Institución Libre de Enseñanza. Es dedicà a posar en pràctica les idees pedagògiques d'aquesta: formació d'homes útils a la societat i capaços de concebre un ideal; coeducació i igualtat de les dones envers els homes; racionalisme, llibertat de càtedra i d’investigació, llibertat de text i supressió d'exàmens memòrics. Així doncs, el que defensava era el model d'Escola Activa, basada en el mètode científic que pretén la formació d'homes complerts oberts a tots els àmbits. La pedagogia de Giner donava molta importància a la influencia del professor no per la seva autoritat, sinó per seu ampli coneixement. La relació entre ela alumnes i el mestre ha de ser estreta i familiar per que aquest pugui ajudar-lo més en la seva formació i en la consciència.
· Manuel-Bartolomé Cossío: Pedagog espanyol impulsor de la Residencia de Estudiantes on va completar els seus estudis i va ser un dels primers alumnes de l'ILE. Va reformar les escoles normals: donaven normes per ensenyar la pedagogia, més tard els alumnes anaven a estudis superior de magisteri per completar la seva formació com inspectors o professor de mestres i va crear las Misiones Pedagògiques, un projecte educatiu creat per l'ILE i el Museu Pedagògic Nacional (a càrrec econòmic del Ministeri d'Instrucció Pública) que fomentà la cultura mitjançant biblioteques populars, organització de lectures, sessions de cinema, musical... a les zones rurals d'Espanya on la població era en analfabeta.
· Lorenzo Luzuriaga: Pedagog espanyol que s'encarregà de lles Missions Pedagògiques pels pobles, repartint cultura, tocant instruments, llegint, fent teatre (Federico García Lorca va ser un missioner pedagògic també). S'interessà per difondre la cultura en el país d'ignorants. Creà textos pedagògics i participà en la revista de pedagogia. Era un home amb una gran cultura filosòfics i científica que va contribuir amb intentar acabar amb l'analfabetisme.
A l’any 1931 es va instaurar a Espanya la II República. Aquest canvi va afavorir a l’educació, ja que es van obrir molts centres educatius, biblioteques, etc.
A CATALUNYA ...
Escola catalana i lliure pensadora
El lliurepensament va extendre's a Catalunya dins de la majoria de corrents progressistes en contra del sistema de la Restauració, actuant en el marc educatiu, polític i social.
Francesc Flos i Calcat (1856-1929):
Va ser un pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i del col·legi Sant Jordi, que fou la primera escola en català.
Al 1906 destacà el seu mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.
Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)
Va ser el creador de l’Escola Moderna al1901.
El seu objectiu era canviar la societat, i la manera de fer-ho era començant a canviar el sistema educatiu en un nou model. Va crear una escola on no hi havia exàmens, premis ni càstigs. Es potenciava la coeducació i la higiene. Era una escola per a tothom, on hi podien accedir les classes socials més baixes i també era una escola laica.
Ferrer i Guàrdia va ser afusellat al 1909 per la por que van crear les seves idees de canvi: lliurepensador, anticlerical, llibertari.
La renovació pedagògica a Catalunya (1906 – 1930)
Introducció: la renovació pedagògica a Catalunya es va dur a terme gràcies a diferents pedagogs catalans per l’afany de recuperar la tradició i personalitat catalana a l’escola.
Parlem del primer terç del segle XX. Concretament, l’any 1906 Joan Bardina, amb l’obertura de "L'Escola de Mestres", va iniciar el període de Renovació Pedagògica a Catalunya. Pau Vila i Rosa Sensat també van contribuir activament.
L'any 1939 podem considerar-lo com la fi d'aquesta renovació en la pedagogia.
L'any 1939 podem considerar-lo com la fi d'aquesta renovació en la pedagogia.
Joan Bardina - Escola de Mestres
Com ja s’ha esmentat anteriorment, Joan Bardina fou el fundador de l’Escola de Mestres i va iniciar el període de la renovació pedagògica a Catalunya. El seu objectiu era catalanitzar i renovar pedagògicament l'escola. Per aquest motiu inicia una formació de mestres que no hagin estat instruïts encara en cap altra centre, ja que els que havien estat educats, no creien que fos necessari lloar aquest sentiment catalanista que Bardina defensava. Per això, va formar mestres “novells” que no haguessin estat trastocats per l'escola oficial. No era suficient amb catalanitzar l'escola, calia omplir-la del nou esperit pedagògic. Bardina comprèn que és necessari iniciar un planter. Només formant mestres novells, no trastocats per l'escola normal oficial, podria esperar-se el canvi.
Pau Vila – Escola Horaciana
L'Escola Horaciana sorgeix a partir de la manera d'ensenyar que tenia el
sabadellenc Pau Vila. Aquesta escola tenia com a leitmotiv 'ensenyar delectant'. Considerava que en la formació d'un educador, el contingut havia de privar sobre la metodologia. L’escola va durar fins a l’any 1912, i fou dedicada a les classes populars que basà l'ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l'educació estètica.
Rosa Sensat – escola del Bosc:
Rosa Sensat neix a Catalunya en 1875. Realitza els estudis de Magisteri i aconsegueix per oposició una plaça de mestra a Alacant, a la qual temps després renunciarà. Gràcies als seus viatges per diversos països europeus (Alemanya, Bèlgica i França) incorpora noves idees a la seva filosofia educativa (esquemes didàctics de Froebel i Decroly i moviments de l'escola italiana). Crea en 1914 l'Escola del Bosc de Montjuïc.
Per Sensat l'escola ha de desenvolupar tant la individualitat (personalitat i caràcter particular del nen) com l'educació social (respecte pels altres, treball en equip,...).
El principi bàsic didàctic en el qual s'inspira és aquell que considera al nen com ésser únic i particular i per tant, els mitjans d'educació aniran adaptats a aquest i també al temps i a l'espai en el qual s'educa.
Pere Vergès - Escola del mar:
Es va formar en una escola moderna del Poble Sec i a les escoles del Districte VI, que van becar-lo per als estudis de magisteri. En aquest mateix centre va exercir, a partir de 1912, com a auxiliar de mestre. El 1915, amb només dinou anys, Pere Vergés assoleix el títol de magisteri de grau superior. En la mateixa època, va ampliar coneixements als Estudis Normals de la Comunitat, on va participar a les classes del Seminari de Filosofia que impartia Eugeni d'Ors. El 1920 va ser nomenat director de les escoles del Districte II, impulsades per l'esquerra catalanista de l'època. Pere Vergés sempre va viure a Barcelona, però també està vinculat al poble de Capafonts, a la comarca del Baix Camp, on passava les vacances i va promoure la casa de colònies Mas de Fortet. L'any 1921 es convertir en el Director de l’Escola del Mar.
Artur Martorell : Formador de Mestres.
Eladi Homs: organitzador escoles d’estiu. Butlletí dels Mestres. Instructor de bàsquet.
Josep Estalella: Director de l’institut-Escola
Alexandre Galí: Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar.
Noves Aportacions de l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya:
- Llengua catalana i llengua castellana a l’escola.
- Colònies escolars.
- Psicotècnia i orientació Professional.
- Escola del treball.
- Mètode Montessori.
- Tècniques Freinet – Impremta escolar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario